Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

brut

1 adj. → irracional.

2 m. → bèstia.

3 Mancat de netedat.
engrudós
greixós (→)
untós
sòrdid, d'una brutícia repugnant.
llord
llefre
llardós o llardissós
immund
infecte
nyafegós, ple de taques.
sutze
suardós, brut del greix de la llana dels moltons (suarda).
sutjós, brut de sutge.
ronyós, cobert de brutícia.
safarós, ple d'engrut.
saburrós, es diu de la llengua bruta.
galdós, es diu només dels vestits.
maculat o maculós
contaminat
impur
infectat. El bisturí estava infectat.
merdós, molt brut (fig.).
brossós, ple de brossa (un camí, una vianda, un líquid, etc.).
brut com un picaportes (Alc.)
tèrbol, es diu d'un líquid; també en sentit fig.
tacat, embrutar.

4 (Dit d'una persona)
porc, bacó o marrà, brut físicament o moral.
potiner, que toca o fa coses brutes.
ésser un carnús, dit d'un home brut, deixat.
garroner, que sempre va amb els garrons o els baixos del vestit bruts.

5deshonest.

© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions